Estant a Nova York qualsevol cosa és possible. En aquest cas, fer un duet amb en Gerard Quintana i els Sopa de Cabra.
És una cançó que em transporta a través de la finestra del meu apartament a records i vivències d'un passat no gaire llunyà, però sobretot, m'apropa a la meva terra ara distant.
És una cançó que em transporta a través de la finestra del meu apartament a records i vivències d'un passat no gaire llunyà, però sobretot, m'apropa a la meva terra ara distant.
Camins, que ara s’esvaeixen,
Camins, que hem de fer sols,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ara no hi son.
Vam deixar-ho tot, el cor encés pel món,
per les parets de l’amor, sobre la pell,
erem dos ocells de foc, sembrant tempestes,
ara som dos fills del sol, en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses.
Camins, que ja son nous.
No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, que ara s’esvaeixen,
Camins, que has de fer sol,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja son nous.
Camins, que hem de fer sols,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ara no hi son.
Vam deixar-ho tot, el cor encés pel món,
per les parets de l’amor, sobre la pell,
erem dos ocells de foc, sembrant tempestes,
ara som dos fills del sol, en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses.
Camins, que ja son nous.
No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, que ara s’esvaeixen,
Camins, que has de fer sol,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja son nous.
1 comentarios:
Grans records aquesta cançó!! En el millor moment de Sopa de Cabra... i la millor manera d'acomiadar-se!
Una abraçada des de Barcelona!
Marc
Publicar un comentario